THEME IIII - TRAVEL JOURNAL

ENGLISH

Theme Four: Movements & Barriers

1. What difficulties did you experience during your project? 

Having produced work immediately. And the language.

2. How did you try to overcome these difficulties? 

Changing my perception remind me that I've done so far is part of a process that goes beyond the immediacy and that I have finished presenting, in certain aspects, are initial notes about perceptions in which I could satisfy more research. Internally, it live as the start of a process that asks me to close the formal level, but I can not conclude in the vital and creative area. It isn’t in my hands, I can only hear him, it travels free inside me. It’s life giving me and I already speak when the time past. 

Regarding language difficulties I have tried to treat them with playfulness, while still being aware of the limitations in this area. 

3. How did you incorporate these difficulties into your work?

Accepting and adding.

4. Why did you want to come to Singapore?

I request a scholarship in art community that develops here. My lack of knowledge of about Singapore was considerable - not to speak English - and could have been anywhere else in the world. Anyway, I saw it was an opportunity to open myself and go beyond what was known so far. 

5. What similarities or differences did you discover between Singaporean culture and your own? 

One difference and one similarity …

Here there is an immense wealth to express how divinity manifests. There is a spiritual consciousness healthy, respectful and harmonious rooted in everyday life of people. In my home, there are many more contradictions toward religious beliefs and spiritual awareness, and great confusion between belief and fact of feeling. I personally feel it 

is essential to do this and lead to spiritual awareness. When I plug it all makes sense and feel that my degree of acceptance towards improving things. 

The similarity in this respect is that although various forms manifest the essence is the same: there is something that is bigger than us and feel. It's mystery is nothing yet is it. 

Unfortunately, we share a 'cultural trait' and is the excessive consumption of things that are not necessary to live. It is something that I have saw clearly both here and there. 

6. How did you feel talking to Alice and the other Queenstown residents?

As I said, one of the difficulties has been the language. After the first meeting with Alice I had a little difficulty because I had not clearly explained my goals. Then I transform this feeling and I realized I just had to listen and trust in the same process. So I afford not to make use of the organizational work that had been prepared and of unique form on intuition. 

7. Was it easy to move around in Queenstown, and Singapore?

Yes, Matt3r has done a lot for me in this regard.

8. How has your experience so far changed you?

The experience is begins rich. I know I'm changing, but I dare not put words to something that still cooks in secret. At the moment, I feel that any change I will see in the same creative work and over the time. 

9. What advice would you give another foreign artist in residency?

You would be faithfull to yourself and open yourself for things are expressed through you. 

CATALÀ

Tema 4: Moviments i dificultats

1. Quines dificultats vas experimentar durant el teu projecte?

Haver de produir obra de forma immediata. I l’idioma.

2. Com vas tractar de superar aquestes dificultats?

Canviant la meva percepció en recordar-me que el que he fet fins ara forma part d’un procés que va més enllà de la immediatesa i que el que he acabat presentant, en certs aspectes són apunts inicials de percepcions en les quals em satisfaria poder investigar més. Internament ho visc com l’inici d’un procés que se’m sol·licita tancar en l’àmbit formal, però no puc concloure en l'àmbit vital i creatiu. No es troba en les meves mans, jo només puc escoltar-lo, va per lliure a dins meu. És vida, se’m dóna i ja em parlarà quan sigui el moment.

Pel que fa a les dificultats lingüístiques he procurat tractar-les amb esperit lúdic. 

3. Com has incorporat aquestes dificultats a la feina?

Acceptant i sumant.

4. Per què vas voler venir a Singapur?

Vaig sol·licitar una beca en art comunitari que es desenvolupava aquí. La meva desconeixença sobre Singapur era considerable - per no parlar de l’anglès - i podria haver estat a qualsevol altre lloc del món. El cas és que veia que era una oportunitat per obrir-me i anar més enllà del que havia conegut fins al moment.

5. Quines similituds o diferències vas descobrir entre la cultura de Singapur i la teva?

Una diferència i una similitud…

Aquí existeix una riquesa immensa per expressar la forma en què la divinitat es manifesta. Existeix una consciència espiritual saludable, respectuosa i arrelada harmònicament a la vida quotidiana de les persones. A casa meva, existeixen moltes més contradiccions envers les creences religioses i la consciència espiritual, i grans confusions entre la creença i el fet de sentir. Jo, personalment, sento que és essencial fer present i donar lloc a la consciència espiritual. Quan m’hi connecto sento que tot té sentit i el meu grau d’acceptació envers les coses millora.

La similitud en aquest sentit, és que tot i que les formes es manifesten diverses, l’essència és la mateixa: existeix alguna cosa que és més gran que nosaltres i se sent. És misteri, és no-res i alhora és tot.

Desgraciadament, compartim un ‘tret cultural’ i és el consum desmesurat de coses que no són necessàries per viure. És quelcom que he vist amb claredat tant aquí com allà.

6. Com et vas sentir parlant amb Alice i els altres residents de Queenstown?

Com he dit, una de les dificultats va ser la llengua, després de la primera reunió amb l’Alice vaig patir una petita dificultat perquè no havia pogut exposar amb claredat els meus objectius. Llavors, vaig transformar aquest sentiment i vaig adonar-me’n que només calia escoltar i confiar en el mateix procés. Així que vaig permetre’m no fer ús de l’organigrama de treball que havia preparat i confiar de forma única en la intuïció.

7. Va ser fàcil moure’t a Queenstown, i Singapur?

Sí, Matt3r hi té molt a veure.

8. Com ha estat la teva experiència fins ara, has canviat?

L’experiència està essent rica. Sé que estic canviant, però no goso posar paraules a una cosa que encara es cou en secret. De moment, qualsevol canvi que hi hagi sento que s’anirà veient en el mateix treball creatiu i al llarg del temps.

9. Quin consell li donaria a un altre artista estranger per a la residència?

Que sigui fidel a si mateix i s’obri a què les coses s’expressin a través d’ell.

THEME III - TRAVEL JOURNAL

ENGLISH

Theme Three: Home (Girona vs Queenstown)

1. Where is your home?

My home is in Susqueda, amid of a valley, near the river.

2. How long did you work and research in Queenstown?

A long a month.

3. Did you feel uncomfortable in Queenstown?

No, quiet the contrary, very well recived and so I felt comfortable.

4. Your first video showed the demolition of buildings in Queenstown. Is there a similar issue in Girona?

The problem in Girona, Catalonia and Spai is that there are many empty buildings and many people living on the street. What should be of the people, ended in the hands of banks. The situation is grim.

5. Who did you speak to in Queenstown for your work?

With Alice Lee, a woman of strength, light and amazing hospitality. The first time I met her, I saw clearly that it was me who had guided the meetings, in any case, it was her. I was just there to listen and ask. It is she who gave me knowledge about Queenstown live without that I would do anything special.

6. How do you use maps in your work?

I have used as a specific and valuable tool on which the rest of the work is unified.

CATALÀ

Tema 3: Casa (Girona vs Queenstown)

1. On és casa teva?

A Susqueda, enmig d’un sot entre muntanyes, a la iera del riu Ter.

2. Quant de temps has treballat i investigat a Queenstown?

Al llarg d’un mes.

3. Et vas sentir incòmode a Queenstown?

No, ans al contrari, molt ben acollida i per això m’he sentit còmode. 

4. El seu primer vídeo va mostrar la demolició d'edificis a Queenstown. Hi ha un problema similar a Girona?

El problema que hi ha a Girona, Catalunya i Estat Espanyol és que hi ha molts edificis buits i massa persones vivint al carrer. El que hauria de ser de les persones ha acabat en mans dels bancs. La situació és nefasta.

5. Amb qui parles a Queenstown per al teu treball?

Amb l’Alice Lee, una dona d’una força, llum i hospitalitat sorprenents. La primera vegada que em vaig reunir amb ella, vaig veure clarament que no havia de ser jo qui guiés les trobades, en tot cas, era ella. Jo només estava allà per escoltar i preguntar. És ella qui em va aportar coneixement viu sobre Queenstown, sense que jo hagués de fer res especial. 

6. Com fas servir els mapes en el teu treball?

Els he utilitzar com una eina concreta i valuosa sobre la qual la resta del treball s’unifica.

THEME II - TRAVEL JOURNAL

ENGLISH

Theme two: food

1. What is your favourite Singaporean food? Why?

The Steamed Eggplant with Soba Sauce, the Breaded Seafood with Black Sesame and Honey Sauce and all possible combinations of seafood and mushrooms. They are favorites because their taste causes me great pleasure I find little difficulty to digest them.

2. What Singaporean food do you dislike? Why?

The only things I have are avoided are eggs and spicy food. Boiled eggs cooked in different ways, such as Tea Eggs, I find that are beautiful to see, but I don’t feel like eating them. As for the spicy food, my stomach simply does not tolerate them, but I pick up spices on my walks.

3. In "TAK PAO", you performed in the Tanglin Halt market and food centre. Why did you choose those spaces?

I caught that Singapore is a place where cultures come together through food. There are Chinese, Indian and Malay food stalls in the center. They have rich differences but at the same time, they are united through this space. Essentially the ingredients offered is are the same, but once cooked, the dish tells a story. Every time you eat a dish, you get this story. And the story leads to identity. Like raw food, people essentially are equal, but our experiences give us an identity. We build our houses in our inner world, with this wealth. If you accept a dish that is offered, you're opening yourself to the cuisine and culture represented by the person who offered it to you. You let the other into yourself, there is acceptance rather than denial. The community structure in Queenstown is also generated through food. The food itself does not impose its offer. People choose to relate to it, and in Tanglin Halt I observed that the relationship with food is alchemical in many aspects.

I chose to perform in the market because of the circular shape of the plates used there, and the way people gather and thus have in this space a relationship of equals. What is the community but a relationship between equals? When we eat, we are. Seeing people eat at Tanglin Halt, I picked up this reflection. When people eat, we simply have no place to theorize about the food and get into disagreements. In any case, the action is shared food. Because being, we always give each other. I chose Tak Pao, because it refers to food and take away. I am also taking away the beauty that emerges in Tanglin Halt, which is something I will bring home. I take with me and I do know and having digested integrated. A good way to explore Singapore is through taste.

4. How did people in the Tanglin Halt market react to your performance?

The people were curious.

5. How did you feel performing in the market?

I felt strange, since the external space and the state body there are different here than where I come from. I was in full adaptation to the environment. Investigating, groping, experimenting, measuring myself.

6. What did you find interesting about the design of some spaces you filmed in your videos?

I was guided a lot by intuition, and in many cases I chose places where I could preserve my privacy, much depended on how I felt at the time and of the objective was more or less clear about what I wanted to reflect on the job.

7. What was your creative process like in creating "TAK PAO”?

The process was the same as when it happens in any other process. One thing connecting to the other as the work advances. I understand it once it happens. One of the characteristics of my process is that I often work for symbolic union. When there is something that moves me, I give it space and gradually it grows into a new connection. I know that when I am on track everything that is happening takes a different temporal quality, all is present and linear notion of time is diluted. Feeling, this is the word, feeling, knows more than reason.

8. What is your own personal relationship with food?

I'm sensitive to it. When I relate with it, it talks about me and my internal state.

CATALÀ

Tema 2: El menjar

1. Quin és el teu menjar favorit de Singapur? Per què?

El Steamed Eggplant with Soba Sauce, el Breaded Seafood with Black Sesame and Honey Sauce i totes les combinacions possibles de Seafood with Mushrooms. Són favorits perquè el seu gust em provoca un gran plaer i alhora em costa poc de pair-los.

2. Quins aliments de Singapur no li agraden: Per què?

Les úniques coses que he evitat són els ous i el menjar picant. Els ous durs cuinats de diferents formes. Trobo que són preciosos de veure, però no em ve molt de gust menjar-me’ls. Pel que fa al menjar picant, senzillament, el meu estómac no ho tolera, però les espècies en si, les recolliria en els meus passeigs.

3. A "TAK PAO", actues a Tanglin Halt Market i al Food Center. Per què vas triar aquests espais?

He captat que Singapur és un lloc on a través del menjar les cultures s’uneixen. Hi ha el lloc de menjar xinès, el lloc de menjar indi i el lloc de menjar malai en un mateix centre. Es diferencien a través de les riqueses que els identifiquen i alhora és un lloc on tots formen una unitat. En essència el menjar que s’ofereix és el mateix, però un cop cuinat, t’explica una història. Cada vegada que menges un plat, reps aquesta història. I la història ens condueix cap a la identitat.

Les persones, com la matèria primera dels plats, en essència som iguals, i és l’experiència la que ens dóna una identitat, la que ens construeix la casa per dins, el nostre món intern, la nostra riquesa.

Si prens un plat que t’ofereixen, estàs obrint-te a qui te’l cuina i tota aquella cultura que representa. L’altre és algú a qui t’obres, deixes que entri en tu, hi ha acceptació en comptes de negació. La comunitat de Queenstown es vertebra també a través de tot allò que genera l’abundància del menjar.

El menjar en si no s’imposa, s’ofereix. Llavors hi ha com les persones es relacionen amb ell, però a Tanglin Halt he observat que la relació que s’estableix amb ell és alquímic en els seus aspectes.

Vaig escollir la forma circular perquè és la forma del plat, continent de menjar, i és la forma en què les persones que es reuneixen i es disposen d’aquesta manera en l’espai es troben en una relació d’iguals. I què és la comunitat sinó una relació entre iguals?

Quan mengem, som. Veient a la gent menjar a Tanglin Halt, vaig recollir aquesta reflexió. Quan les persones mengem, som, senzillament, no hi ha lloc per teoritzar sobre el menjar i entrar en dissidències, en tot cas, l’acció de menjar es comparteix. Perquè en el ser, sempre ens donem a l’altre.

Vaig escollir Tak Pao, perquè fa referència a emportar-te el menjar i perquè la bellesa que desprèn Tanglin Halt en aquest sentit és quelcom que vull portar a casa, que em vull endur amb mi i fer-ho conèixer després d’haver paït i integrat.

Una bona manera de conèixer Singapur és a través del gust.

4. Com la gent a Tanglin Halt Market reacciona a les teves accions?

Va ser curiosa.

5. Com et vas sentir en l’acció del mercat?

Estranya, ja que l’espai extern i l’estat corporal són diferents aquí que allà d’on vinc. Estava en plena adaptació al medi. Investigant, temptejant, experimentant, mesurant-me.

6. Què va trobar interessant sobre el disseny d'alguns espais que va filmar en els seus vídeos?

Em vaig guiar molt per intuïció, i en molts casos vaig escollir llocs on pogués preservar la meva intimitat, depenia molt de com em sentia en el moment i de l’objectiu més o menys clar que tenia sobre el que volia reflectir en el treball.

7. Quin va ser el seu procés creatiu com ara en la creació de "TAK PAO”?

El procés va ser el mateix que esdevé quan entro en qualsevol altre procés. Una cosa va lligant amb l’altre a mesura que avanço en el treball. Ho comprenc, un cop ja ha esdevingut. Una de les característiques del meu treball és que treballo tot sovint per unió simbòlica. Hi ha quelcom que em mou, li dono espai i a poc a poc allò que em mou m’obre a una nova connexió. Sé que vaig per bon camí quan tot el que va esdevenint pren una qualitat temporal distinta, tot es fa present i la noció lineal del temps es dilueix. Sentir, aquesta és la paraula, sentir, més que saber per raó.

8. Quina és la seva relació personal amb el menjar?

Sóc sensible a ell. Quan m’hi relaciono, em parla sobre mi i el meu estat intern. 

THEME I - TRAVEL JOURNAL

ENGLISH

Theme One: Fruits & Flowers

1. Why do you collect so many flowers?

I gather them for the beauty they bring to me. Because of the strength and fragility they spread. It is an instinctive act, there is no place for rational mind into it. Simply, when I walk, I have the urge to go collecting some things that somehow resonate in me. Then in my workspace, I sort them in different groups. I use to sort them through a kind of aesthetic intuitive feelings. Recently, I am guided by the chromatic strength of  of the objects that i have gathered. As well as its symbolic significance, which is often unconscious, until one day,  I discover the reason of the choice, why have OI collected  certain items. This discovery normally appears amid creative processes when I'm stirring the material itself. Understanding comes  in and through them. Sometimes, I need to exercise creativity (to quote a friend) to return to a kind of void which is only space.

2. How do you use flowers and fruits in your work in the past and in Singapore?

This kind of organic objects connect me to life, death and the passing of time. Before This is Home I was working  on a project in which the flowers I connected  me back to life. Their opening movement connected me to the situation I was living at that moment. How can such fragile being be present in a world where uncertainty is the rule?. Its strength is subtle, it is necessary to open the inner eye to notice it. To mirror myself in the flowers, to find an external referente for an inner feeling, empowered  my conscious choice to remain fragile and still make me present in the world. Also, this previous work refers to a work on the female sensuality and sexuality and how through the language of flowers, of certain flowers, some light could be shed about something that has been spoiled by history. This is what the flower is for me, striking for its beauty and somehow I know it keeps a big mistery, and remains protected by the mistery itself. If you are aware, the flower offers you some secret.

I had been collecting various types of stones which connected me to my  memory. What in the world has more memory than stones? The creative process which I entered dealt with death and mourning the loss of a loved one, and through the creative process I could transcend the limits to end by expressing from myself and not of myself. And here there was my first intuition on identity and how to express this universal identity starting from my own intimacy and working on the being and not on the self although from my self.

Working with fruits is a new item. I feel it is still early to talk about them. They have not yet told me much, although I have received them. In this work I specifically wanted to introduce them because certain fruits are identitary of singaporeans.. I connect with  joy - something I  often see here- and joy as the fruit is  food and carrier of more life.

This connects me to the seeds and the seeds connect two works inside me: COR (heart, a work on mourning) and THIS IS HOME. In COR seed represents the solitude, the stillness, the darkness, silence and emptiness and in  THIS IS HOME seeds represent the community, the game, the expanding colour range and the wealth. My simbolic perspective broadens with this and one cannot exist without the other. In both processes are sharing synergies because in both I feel a deep connection with childhood, leading me to identity.

3. What flower and fruit reminds you of home?

For me all the flowers and fruits are the home of something and among them I always feel at home. All of them, when I experience them carefully enter to live in my body.

4. What is the strangest flower and fruit you saw in Singapore?

First of all I ask myself what strange means. And I feel that strange is a concept very present in my language. My attention inevitably ends up sinking in such perceptions. The attraction is sometimes so strong that I realize I must take the body awake and rooted to sustain immersion. Body can offer you the possibility of entering subtle atmospheres that would otherwise become dense and dangerous. But this kind of perceptions happen if the self likes them even a little bit and they carry a message vital for those who receive them. There is an infinite wealth and external invisible to the eye can only see the interiority. I had a strange experience with an orchid at Orchid Mysth Garden. The latin botanical name of the flower is Paphiopedilum Maudiae. The experience was strange because it placed me in front of the mystery - or a rich void- and because of it I myself turned into this void. It came as if I was in an infinite instant. There was something acting through, this is it what made the experience terribly strange yet familiar. It was intensely natural, what is being observed. There is something common which is diluted, and for a while you go back to Paradise.

I also note  that I use this kind of perceptions that can never be explained in its whole, and thus become a source of infinite creativity.

In a different reality, oniric, one of these Singapore nights I dreamt of a white orchid having an egg within from which milk came out. Milk was springing from the tomb of a cat I buried last February.

As for fruits, almost all I've seen are strange to me. But the way I enter them is much as in a game. There is a more active, not so contemplative attitude . Basically, I eat them and feel everything it might suggest. I ate ayam ice cream, the best ice cream I've ever tasted. I almost cried, it made me feel at home. It must have been a mixture of longing and joy that I made me feel so much pleasure by eating.

5. How different is the landscape of your home in Singapore?

I’ll discuss differences and similarities ...

In Singapore, there is a curious mix between lush vegetation and skyscrapers. In Susqueda, where I come frome, there is a dam built. If you visit it, you can see this same kind of construction in which human and nature come together. The difference between Singapore and Susqueda, for me, lies in the type of atmospheric density: it is similar but acts differently. In Singapore, the landscape takes away moisture from your body. In Susqueda, moisture comes inside the body itself. Another similarity is the advancement of vegetation, in Singapore, I can feel a wild force  which radiates through the concrete floor, in Susqueda this force flows through all the holes. In Singapore vegetation is similar to the strength of a lion, becomes present by the light it spreads, although the city is built on it. In Susqueda it is similar to the snakes with the space where they live and this is how the winding empty furtive attitude retakes the space. Singapore is fire and  Susqueda is water; Singapore is noisy and Susqueda is silent, Singapore is soft red with a touch of orange - colors that remind me of my mother - Susqueda is yellow and graceful, with water dark blue, almost solid, rugged and green; etc. The differences and similarities become endless, so I close the answer, to open myself to the next question.

6. Your previous job was located in a forest in Girona. Why did you choose this site?

This was the place where I discovered the world. It is where I played as a child and where I went back to become conscious of my creative language, which is none other than the languageI found when I played in this small valley.

7. How did you choose the spaces in Queenstown for your performances?

Well, seeing how I feel and what resonates with me at the time to act. And this is liked to listening and inner silence. If I decide amidst confusion, work will probably not have much meaning for me. But as I practice it, I try to give use to everything. If it is not for the final piece, which I find so interesting, it is for the learning process, this gives me many more tools to continue the access to knowledge and creative language and precise  what I want to bring. What I can provide is proportionally the same in relation to what I am capable of taking from the same space where I act. Therefore, in every performance, I come subtler. I am attentive and ready to be.

8. Did the tropical climate here affect you?

The only  difficulty I have had in Singapore, has been my body response to the climate. I am very sensitive to weather changes and to adapt myself to this climate is a little difficult for me. I just have become aware that this weather is forcing me to take another rythm. Once I have noticed it, the level of internal demand has softened. I judge myself less and  drink more water and less.

10. What do you wish Singaporeans will ask you about your work?

I want to be asked the questions that generate more questions to myself.

CATALÀ

Tema 1: Flors i fruites

1. Per què reculls tantes flors?

Les recullo per la bellesa que em transmeten. Per la força i la fragilitat que desprenen. És un acte instintiu, no hi ha lloc per a la ment racional en ell. Senzillament, quan passejo, tinc l’impuls d’anar recol·lectant elements que d’alguna manera ressonen en mi. Llavors, dins el meu espai de treball, en vaig fent distints pilonets. Normalment, acabo fent pilonets amb un sentit intuïtiu i estètic determinat. En els últims temps, em guia la força cromàtica dels elements que recullo. Com també la seva càrrega simbòlica, la qual és, moltes vegades inconscient, fins que un dia, es revela el sentit de perquè vaig escollir recol·lectar certs elements. Aquest descobriment apareix normalment enmig dels processos creatius, quan em trobo remenant el material en si. És en ells i a través d’ells des d’on la comprensió es fa present. El procés creatiu, per mi, és ja, en si mateix, font de comprensió. Moltes vegades, tinc la necessitat imperant de posar-me a treballar per poder ordenar, en la mida del que és possible, algunes de les percepcions que rebo. Necessito exercir la creativitat (com diria una gran amiga), per poder tornar a estar en una espècie de buit que només és espai.

2. Com utilitzes les flors i les fruites en el teu treball en el passat i a Singapur?

L’organicitat d’aquests tipus d’elements em connecta a la vida, a la mort i al pas del temps. Vinc d’un treball previ a ‘This is home’ on les flors em connectaven de nou a la vida. El seu moviment, el d’obertura, em connectava al moment vital que en aquell moment estava vivint. Com pot ser que un ésser tan fràgil pugui fer-se presència en un món on regna la incertesa? La seva força és subtil, cal obrir l’ull interior per adonar-se’n. Emmirallar-me en les flors, trobar un element extern per a un sentiment intern, m’empoderava en l’elecció conscient de continuar essent fràgil i tot i així fer-me present en el món. També, aquest treball previ, fa referència a un treball sobre la sensualitat i la sexualitat femenina i com a través del llenguatge de les flors, de certes flors, podia aportar llum a quelcom que per la història ha estat i continua malmetent-se. La flor, per mi, té això, crida l’atenció per la seva bellesa i no sé com però sé que també resguarda un gran misteri, el protegeix. I si estàs atenta, et regala algun secret.

Abans, havia estat recol·lectant diversos tipus de pedra i aquestes em connectaven a la memòria. Què hi ha en el món que tingui més memòria que les pedres? El procés creatiu en el qual vaig entrar versava sobre la mort i el dol, la pèrdua d’un ésser estimat, i com a través del procés creatiu podia transcendir els límits per acabar expressant-me des de mi, no de mi. I aquí va haver-hi les meves primeres intuïcions i reculls sobre la identitat i com expressar aquesta identitat universal partint de la meva pròpia intimitat treballant sobre el ser i no sobre el jo, encara que des de mi.

El treball amb les fruites és una nova incorporació. Sento que encara és aviat per parlar sobre elles. Encara no m’han parlat molt, tot i que les he acollit. En aquest treball concret, vaig voler-les introduir perquè certes fruites són identitàries dels singaporenys. Em connecten amb l’alegria - Quelcom que veig aquí tot sovint- i l’alegria com el fruit és aliment i portadora de més vida.

Això em connecta amb les llavors i aquestes connecten dos treballs dins meu: COR (Treball sobre el dol) i THIS IS HOME. A COR la llavor representa la solitud, la quietud, la foscor, el silenci i el buit i a THIS IS HOME representa la comunitat, el joc, l’ampliació de la gamma cromàtica i la riquesa. S’amplia la meva perspectiva simbòlica, no pot existir una sense l’altra. En tots dos processos hi ha intercanvi de sinergies perquè en els dos sento l’existència d’una connexió profunda amb la infantesa, la qual em condueix a la identitat.

3. Quina flor i quina fruita et recorda la llar?

Per mi, totes les flors i totes les fruites són llar d’alguna cosa i entre elles, em sento sempre a casa, totes, quan les experimento amb atenció fan que habiti el meu cos.

4. Quina és la flor més estranya i la fruita que has vist a Singapur?

Primer de tot em plantejo què vol dir estrany. I sento que en el meu llenguatge ‘estrany’ hi és molt present. La meva atenció, inevitablement, acaba submergint-se en aquest tipus de percepcions. L’atracció, a vegades, és tan forta, que m’adono que cal tenir el cos despert i arrelat per poder sostenir la immersió. Aquest, pot oferir-te la possibilitat d’entrar en atmosferes subtils que d’altra manera es tornarien denses i perilloses. Encara que aquests tipus de percepcions considero que, per poc que agradin al jo, esdevenen si són portadores d’un missatge essencial per qui les rep.

Hi ha una riquesa infinita i invisible als ulls externs que només pot veure’s amb la interioritat. Vaig tenir una experiència estranya amb una orquídia al Mysth Orchid Garden. El seu nom en llatí és Paphiopedilum Maudiae .

L’experiència va ser estranya perquè em va posar davant del misteri - O un buit ric-, i jo vaig convertir-me en aquest mateix buit. Se’m va presentar com si em trobés en un instant que no s’acaba. Hi va haver alguna cosa que actuava a través, això és el que va fer estranya i alhora terriblement familiar l’experiència. És ser intensament i natural allò que s’està observant. Hi ha alguna cosa habitual que es dilueix i, per un lapse de temps, es torna al Paradís.

També val a dir que faig ús d’aquest tipus de percepcions, perquè mai podran ser explicades en la seva totalitat, i per tant, esdevenen font de creativitat infinita.

Dins d’un altra realitat, l'onírica, vaig somiar una d’aquestes nits a Singapur, en una espècie d’orquídia blanca que contenia un ou dins del qual sortia llet. Naixia de la tomba d’un gat que vaig enterrar el passat mes de febrer.

Pel que fa a les fruites, gairebé totes les que he vist, són estranyes per mi. Però la forma en què entro en elles és molt més lúdica. Hi ha una actitud més activa, no tan contemplativa. Bàsicament, me les menjo i tot el que menjar pot suggerir. Vaig menjar un gelat de yam, el millor gelat que mai he tastat. Gairebé ploro, em va fer sentir a casa. Devia ser una mescla d’enyorança i alegria el que em va predisposar a sentir tant plaer.

5. Com és de diferent el paisatge de casa teva del de Singapur?

Parlaré de diferències i similituds...

A Singapur, es produeix una mescla curiosa entre vegetació exuberant i gratacels. A Susqueda, que és d’on jo sóc, hi ha construïda una presa. Si la visites, veus aquesta mateixa qualitat on construcció humana i natura s’uneixen.

La diferència entre Singapur i Susqueda, per mi, rau en el tipus de densitat atmosfèrica: és similar però actua de diferent forma. A Singapur, el paisatge et treu la humitat de dins el cos. A Susqueda, la humitat se’t posa a dins.

Una altra similitud és l’avenç de la vegetació, a Singapur, sento una força salvatge que irradia a través del sòl de formigó, a Susqueda aquesta mateixa força s’escola per tots els forats. A Singapur la vegetació és similar a la força d’un lleó, es fa present perquè desprèn llum, encara que la ciutat s’aixequi sobre ella. A Susqueda és similar al mimetisme de les serps amb l’espai on viuen i és així com reconquereix, serpentejant els buits amb actitud furtiva. Singapur és foc i Susqueda aigua; Singapur és sorollós i Susqueda silenciosa; Singapur és vermell suau, amb una punta de taronja - Colors que em recorden a ma mare -, i Susqueda és groc gràcil, d’aigua blau fosc, gairebé sòlida, i verd abrupte; etc. Les diferències i les similituds, esdevenen infinites, així que tanco la resposta, per obrir- me a la següent pregunta.

6. El teu treball anterior estava situat en un bosc a Girona. Per què va triar aquest lloc?

És el lloc on vaig descobrir el món. És el lloc on jugava de petita i a on vaig tornar per fer conscient el meu propi llenguatge creatiu, que no és altre que el llenguatge que vaig trobar quan de petita jugava en aquesta vall.

7. Com tries els espais a Queenstown per les teves performances?

Doncs observant com em sento i què ressona en mi en el moment d’actuar. I això va lligat a l’escolta i al silenci intern. Si decideixo enmig de la confusió, probablement el treball no tingui molt sentit per mi. Però, com que vaig practicant en això, miro de donar-ho tot per útil. Si no és per la peça final, que no la trobo tan interessant, ho és pel procés d’aprenentatge, que aquest sí que m’aporta moltes més eines per seguir accedint al coneixement i al llenguatge creatiu i a anar afinant en el que vull aportar.

El que jo puc aportar és proporcionalment el mateix en relació al que sóc capaç de captar del mateix espai on actuo. Per tant, en cada actuació, sols afino. Estic atenta i disposada a ser.

8. T’afecta el clima tropical?

Si he tingut alguna dificultat amb Singapur, ha estat com el meu cos ha respost al clima. Solc ser molt sensible als canvis de temps i per sincronitzar-me amb el de Singapur, m’està costant un xic. No he parat atenció fins fa poc que aquest temps em fa anar a un altre ritme. Un cop ho he vist, el nivell d’exigència interna s’ha suavitzat. Em jutjo menys i bec més aigua.

10. Què desitges que els singapuresos et preguntin sobre el teu treball?

Les preguntes que em generin més preguntes.