ENGLISH
Theme One: Fruits & Flowers
1. Why do you collect so many flowers?
I gather them for the beauty they bring to me. Because of the strength and fragility they spread. It is an instinctive act, there is no place for rational mind into it. Simply, when I walk, I have the urge to go collecting some things that somehow resonate in me. Then in my workspace, I sort them in different groups. I use to sort them through a kind of aesthetic intuitive feelings. Recently, I am guided by the chromatic strength of of the objects that i have gathered. As well as its symbolic significance, which is often unconscious, until one day, I discover the reason of the choice, why have OI collected certain items. This discovery normally appears amid creative processes when I'm stirring the material itself. Understanding comes in and through them. Sometimes, I need to exercise creativity (to quote a friend) to return to a kind of void which is only space.
2. How do you use flowers and fruits in your work in the past and in Singapore?
This kind of organic objects connect me to life, death and the passing of time. Before This is Home I was working on a project in which the flowers I connected me back to life. Their opening movement connected me to the situation I was living at that moment. How can such fragile being be present in a world where uncertainty is the rule?. Its strength is subtle, it is necessary to open the inner eye to notice it. To mirror myself in the flowers, to find an external referente for an inner feeling, empowered my conscious choice to remain fragile and still make me present in the world. Also, this previous work refers to a work on the female sensuality and sexuality and how through the language of flowers, of certain flowers, some light could be shed about something that has been spoiled by history. This is what the flower is for me, striking for its beauty and somehow I know it keeps a big mistery, and remains protected by the mistery itself. If you are aware, the flower offers you some secret.
I had been collecting various types of stones which connected me to my memory. What in the world has more memory than stones? The creative process which I entered dealt with death and mourning the loss of a loved one, and through the creative process I could transcend the limits to end by expressing from myself and not of myself. And here there was my first intuition on identity and how to express this universal identity starting from my own intimacy and working on the being and not on the self although from my self.
Working with fruits is a new item. I feel it is still early to talk about them. They have not yet told me much, although I have received them. In this work I specifically wanted to introduce them because certain fruits are identitary of singaporeans.. I connect with joy - something I often see here- and joy as the fruit is food and carrier of more life.
This connects me to the seeds and the seeds connect two works inside me: COR (heart, a work on mourning) and THIS IS HOME. In COR seed represents the solitude, the stillness, the darkness, silence and emptiness and in THIS IS HOME seeds represent the community, the game, the expanding colour range and the wealth. My simbolic perspective broadens with this and one cannot exist without the other. In both processes are sharing synergies because in both I feel a deep connection with childhood, leading me to identity.
3. What flower and fruit reminds you of home?
For me all the flowers and fruits are the home of something and among them I always feel at home. All of them, when I experience them carefully enter to live in my body.
4. What is the strangest flower and fruit you saw in Singapore?
First of all I ask myself what strange means. And I feel that strange is a concept very present in my language. My attention inevitably ends up sinking in such perceptions. The attraction is sometimes so strong that I realize I must take the body awake and rooted to sustain immersion. Body can offer you the possibility of entering subtle atmospheres that would otherwise become dense and dangerous. But this kind of perceptions happen if the self likes them even a little bit and they carry a message vital for those who receive them. There is an infinite wealth and external invisible to the eye can only see the interiority. I had a strange experience with an orchid at Orchid Mysth Garden. The latin botanical name of the flower is Paphiopedilum Maudiae. The experience was strange because it placed me in front of the mystery - or a rich void- and because of it I myself turned into this void. It came as if I was in an infinite instant. There was something acting through, this is it what made the experience terribly strange yet familiar. It was intensely natural, what is being observed. There is something common which is diluted, and for a while you go back to Paradise.
I also note that I use this kind of perceptions that can never be explained in its whole, and thus become a source of infinite creativity.
In a different reality, oniric, one of these Singapore nights I dreamt of a white orchid having an egg within from which milk came out. Milk was springing from the tomb of a cat I buried last February.
As for fruits, almost all I've seen are strange to me. But the way I enter them is much as in a game. There is a more active, not so contemplative attitude . Basically, I eat them and feel everything it might suggest. I ate ayam ice cream, the best ice cream I've ever tasted. I almost cried, it made me feel at home. It must have been a mixture of longing and joy that I made me feel so much pleasure by eating.
5. How different is the landscape of your home in Singapore?
I’ll discuss differences and similarities ...
In Singapore, there is a curious mix between lush vegetation and skyscrapers. In Susqueda, where I come frome, there is a dam built. If you visit it, you can see this same kind of construction in which human and nature come together. The difference between Singapore and Susqueda, for me, lies in the type of atmospheric density: it is similar but acts differently. In Singapore, the landscape takes away moisture from your body. In Susqueda, moisture comes inside the body itself. Another similarity is the advancement of vegetation, in Singapore, I can feel a wild force which radiates through the concrete floor, in Susqueda this force flows through all the holes. In Singapore vegetation is similar to the strength of a lion, becomes present by the light it spreads, although the city is built on it. In Susqueda it is similar to the snakes with the space where they live and this is how the winding empty furtive attitude retakes the space. Singapore is fire and Susqueda is water; Singapore is noisy and Susqueda is silent, Singapore is soft red with a touch of orange - colors that remind me of my mother - Susqueda is yellow and graceful, with water dark blue, almost solid, rugged and green; etc. The differences and similarities become endless, so I close the answer, to open myself to the next question.
6. Your previous job was located in a forest in Girona. Why did you choose this site?
This was the place where I discovered the world. It is where I played as a child and where I went back to become conscious of my creative language, which is none other than the languageI found when I played in this small valley.
7. How did you choose the spaces in Queenstown for your performances?
Well, seeing how I feel and what resonates with me at the time to act. And this is liked to listening and inner silence. If I decide amidst confusion, work will probably not have much meaning for me. But as I practice it, I try to give use to everything. If it is not for the final piece, which I find so interesting, it is for the learning process, this gives me many more tools to continue the access to knowledge and creative language and precise what I want to bring. What I can provide is proportionally the same in relation to what I am capable of taking from the same space where I act. Therefore, in every performance, I come subtler. I am attentive and ready to be.
8. Did the tropical climate here affect you?
The only difficulty I have had in Singapore, has been my body response to the climate. I am very sensitive to weather changes and to adapt myself to this climate is a little difficult for me. I just have become aware that this weather is forcing me to take another rythm. Once I have noticed it, the level of internal demand has softened. I judge myself less and drink more water and less.
10. What do you wish Singaporeans will ask you about your work?
I want to be asked the questions that generate more questions to myself.
CATALÀ
Tema 1: Flors i fruites
1. Per què reculls tantes flors?
Les recullo per la bellesa que em transmeten. Per la força i la fragilitat que desprenen. És un acte instintiu, no hi ha lloc per a la ment racional en ell. Senzillament, quan passejo, tinc l’impuls d’anar recol·lectant elements que d’alguna manera ressonen en mi. Llavors, dins el meu espai de treball, en vaig fent distints pilonets. Normalment, acabo fent pilonets amb un sentit intuïtiu i estètic determinat. En els últims temps, em guia la força cromàtica dels elements que recullo. Com també la seva càrrega simbòlica, la qual és, moltes vegades inconscient, fins que un dia, es revela el sentit de perquè vaig escollir recol·lectar certs elements. Aquest descobriment apareix normalment enmig dels processos creatius, quan em trobo remenant el material en si. És en ells i a través d’ells des d’on la comprensió es fa present. El procés creatiu, per mi, és ja, en si mateix, font de comprensió. Moltes vegades, tinc la necessitat imperant de posar-me a treballar per poder ordenar, en la mida del que és possible, algunes de les percepcions que rebo. Necessito exercir la creativitat (com diria una gran amiga), per poder tornar a estar en una espècie de buit que només és espai.
2. Com utilitzes les flors i les fruites en el teu treball en el passat i a Singapur?
L’organicitat d’aquests tipus d’elements em connecta a la vida, a la mort i al pas del temps. Vinc d’un treball previ a ‘This is home’ on les flors em connectaven de nou a la vida. El seu moviment, el d’obertura, em connectava al moment vital que en aquell moment estava vivint. Com pot ser que un ésser tan fràgil pugui fer-se presència en un món on regna la incertesa? La seva força és subtil, cal obrir l’ull interior per adonar-se’n. Emmirallar-me en les flors, trobar un element extern per a un sentiment intern, m’empoderava en l’elecció conscient de continuar essent fràgil i tot i així fer-me present en el món. També, aquest treball previ, fa referència a un treball sobre la sensualitat i la sexualitat femenina i com a través del llenguatge de les flors, de certes flors, podia aportar llum a quelcom que per la història ha estat i continua malmetent-se. La flor, per mi, té això, crida l’atenció per la seva bellesa i no sé com però sé que també resguarda un gran misteri, el protegeix. I si estàs atenta, et regala algun secret.
Abans, havia estat recol·lectant diversos tipus de pedra i aquestes em connectaven a la memòria. Què hi ha en el món que tingui més memòria que les pedres? El procés creatiu en el qual vaig entrar versava sobre la mort i el dol, la pèrdua d’un ésser estimat, i com a través del procés creatiu podia transcendir els límits per acabar expressant-me des de mi, no de mi. I aquí va haver-hi les meves primeres intuïcions i reculls sobre la identitat i com expressar aquesta identitat universal partint de la meva pròpia intimitat treballant sobre el ser i no sobre el jo, encara que des de mi.
El treball amb les fruites és una nova incorporació. Sento que encara és aviat per parlar sobre elles. Encara no m’han parlat molt, tot i que les he acollit. En aquest treball concret, vaig voler-les introduir perquè certes fruites són identitàries dels singaporenys. Em connecten amb l’alegria - Quelcom que veig aquí tot sovint- i l’alegria com el fruit és aliment i portadora de més vida.
Això em connecta amb les llavors i aquestes connecten dos treballs dins meu: COR (Treball sobre el dol) i THIS IS HOME. A COR la llavor representa la solitud, la quietud, la foscor, el silenci i el buit i a THIS IS HOME representa la comunitat, el joc, l’ampliació de la gamma cromàtica i la riquesa. S’amplia la meva perspectiva simbòlica, no pot existir una sense l’altra. En tots dos processos hi ha intercanvi de sinergies perquè en els dos sento l’existència d’una connexió profunda amb la infantesa, la qual em condueix a la identitat.
3. Quina flor i quina fruita et recorda la llar?
Per mi, totes les flors i totes les fruites són llar d’alguna cosa i entre elles, em sento sempre a casa, totes, quan les experimento amb atenció fan que habiti el meu cos.
4. Quina és la flor més estranya i la fruita que has vist a Singapur?
Primer de tot em plantejo què vol dir estrany. I sento que en el meu llenguatge ‘estrany’ hi és molt present. La meva atenció, inevitablement, acaba submergint-se en aquest tipus de percepcions. L’atracció, a vegades, és tan forta, que m’adono que cal tenir el cos despert i arrelat per poder sostenir la immersió. Aquest, pot oferir-te la possibilitat d’entrar en atmosferes subtils que d’altra manera es tornarien denses i perilloses. Encara que aquests tipus de percepcions considero que, per poc que agradin al jo, esdevenen si són portadores d’un missatge essencial per qui les rep.
Hi ha una riquesa infinita i invisible als ulls externs que només pot veure’s amb la interioritat. Vaig tenir una experiència estranya amb una orquídia al Mysth Orchid Garden. El seu nom en llatí és Paphiopedilum Maudiae .
L’experiència va ser estranya perquè em va posar davant del misteri - O un buit ric-, i jo vaig convertir-me en aquest mateix buit. Se’m va presentar com si em trobés en un instant que no s’acaba. Hi va haver alguna cosa que actuava a través, això és el que va fer estranya i alhora terriblement familiar l’experiència. És ser intensament i natural allò que s’està observant. Hi ha alguna cosa habitual que es dilueix i, per un lapse de temps, es torna al Paradís.
També val a dir que faig ús d’aquest tipus de percepcions, perquè mai podran ser explicades en la seva totalitat, i per tant, esdevenen font de creativitat infinita.
Dins d’un altra realitat, l'onírica, vaig somiar una d’aquestes nits a Singapur, en una espècie d’orquídia blanca que contenia un ou dins del qual sortia llet. Naixia de la tomba d’un gat que vaig enterrar el passat mes de febrer.
Pel que fa a les fruites, gairebé totes les que he vist, són estranyes per mi. Però la forma en què entro en elles és molt més lúdica. Hi ha una actitud més activa, no tan contemplativa. Bàsicament, me les menjo i tot el que menjar pot suggerir. Vaig menjar un gelat de yam, el millor gelat que mai he tastat. Gairebé ploro, em va fer sentir a casa. Devia ser una mescla d’enyorança i alegria el que em va predisposar a sentir tant plaer.
5. Com és de diferent el paisatge de casa teva del de Singapur?
Parlaré de diferències i similituds...
A Singapur, es produeix una mescla curiosa entre vegetació exuberant i gratacels. A Susqueda, que és d’on jo sóc, hi ha construïda una presa. Si la visites, veus aquesta mateixa qualitat on construcció humana i natura s’uneixen.
La diferència entre Singapur i Susqueda, per mi, rau en el tipus de densitat atmosfèrica: és similar però actua de diferent forma. A Singapur, el paisatge et treu la humitat de dins el cos. A Susqueda, la humitat se’t posa a dins.
Una altra similitud és l’avenç de la vegetació, a Singapur, sento una força salvatge que irradia a través del sòl de formigó, a Susqueda aquesta mateixa força s’escola per tots els forats. A Singapur la vegetació és similar a la força d’un lleó, es fa present perquè desprèn llum, encara que la ciutat s’aixequi sobre ella. A Susqueda és similar al mimetisme de les serps amb l’espai on viuen i és així com reconquereix, serpentejant els buits amb actitud furtiva. Singapur és foc i Susqueda aigua; Singapur és sorollós i Susqueda silenciosa; Singapur és vermell suau, amb una punta de taronja - Colors que em recorden a ma mare -, i Susqueda és groc gràcil, d’aigua blau fosc, gairebé sòlida, i verd abrupte; etc. Les diferències i les similituds, esdevenen infinites, així que tanco la resposta, per obrir- me a la següent pregunta.
6. El teu treball anterior estava situat en un bosc a Girona. Per què va triar aquest lloc?
És el lloc on vaig descobrir el món. És el lloc on jugava de petita i a on vaig tornar per fer conscient el meu propi llenguatge creatiu, que no és altre que el llenguatge que vaig trobar quan de petita jugava en aquesta vall.
7. Com tries els espais a Queenstown per les teves performances?
Doncs observant com em sento i què ressona en mi en el moment d’actuar. I això va lligat a l’escolta i al silenci intern. Si decideixo enmig de la confusió, probablement el treball no tingui molt sentit per mi. Però, com que vaig practicant en això, miro de donar-ho tot per útil. Si no és per la peça final, que no la trobo tan interessant, ho és pel procés d’aprenentatge, que aquest sí que m’aporta moltes més eines per seguir accedint al coneixement i al llenguatge creatiu i a anar afinant en el que vull aportar.
El que jo puc aportar és proporcionalment el mateix en relació al que sóc capaç de captar del mateix espai on actuo. Per tant, en cada actuació, sols afino. Estic atenta i disposada a ser.
8. T’afecta el clima tropical?
Si he tingut alguna dificultat amb Singapur, ha estat com el meu cos ha respost al clima. Solc ser molt sensible als canvis de temps i per sincronitzar-me amb el de Singapur, m’està costant un xic. No he parat atenció fins fa poc que aquest temps em fa anar a un altre ritme. Un cop ho he vist, el nivell d’exigència interna s’ha suavitzat. Em jutjo menys i bec més aigua.
10. Què desitges que els singapuresos et preguntin sobre el teu treball?
Les preguntes que em generin més preguntes.
