ENGLISH
Theme two: food
1. What is your favourite Singaporean food? Why?
The Steamed Eggplant with Soba Sauce, the Breaded Seafood with Black Sesame and Honey Sauce and all possible combinations of seafood and mushrooms. They are favorites because their taste causes me great pleasure I find little difficulty to digest them.
2. What Singaporean food do you dislike? Why?
The only things I have are avoided are eggs and spicy food. Boiled eggs cooked in different ways, such as Tea Eggs, I find that are beautiful to see, but I don’t feel like eating them. As for the spicy food, my stomach simply does not tolerate them, but I pick up spices on my walks.
3. In "TAK PAO", you performed in the Tanglin Halt market and food centre. Why did you choose those spaces?
I caught that Singapore is a place where cultures come together through food. There are Chinese, Indian and Malay food stalls in the center. They have rich differences but at the same time, they are united through this space. Essentially the ingredients offered is are the same, but once cooked, the dish tells a story. Every time you eat a dish, you get this story. And the story leads to identity. Like raw food, people essentially are equal, but our experiences give us an identity. We build our houses in our inner world, with this wealth. If you accept a dish that is offered, you're opening yourself to the cuisine and culture represented by the person who offered it to you. You let the other into yourself, there is acceptance rather than denial. The community structure in Queenstown is also generated through food. The food itself does not impose its offer. People choose to relate to it, and in Tanglin Halt I observed that the relationship with food is alchemical in many aspects.
I chose to perform in the market because of the circular shape of the plates used there, and the way people gather and thus have in this space a relationship of equals. What is the community but a relationship between equals? When we eat, we are. Seeing people eat at Tanglin Halt, I picked up this reflection. When people eat, we simply have no place to theorize about the food and get into disagreements. In any case, the action is shared food. Because being, we always give each other. I chose Tak Pao, because it refers to food and take away. I am also taking away the beauty that emerges in Tanglin Halt, which is something I will bring home. I take with me and I do know and having digested integrated. A good way to explore Singapore is through taste.
4. How did people in the Tanglin Halt market react to your performance?
The people were curious.
5. How did you feel performing in the market?
I felt strange, since the external space and the state body there are different here than where I come from. I was in full adaptation to the environment. Investigating, groping, experimenting, measuring myself.
6. What did you find interesting about the design of some spaces you filmed in your videos?
I was guided a lot by intuition, and in many cases I chose places where I could preserve my privacy, much depended on how I felt at the time and of the objective was more or less clear about what I wanted to reflect on the job.
7. What was your creative process like in creating "TAK PAO”?
The process was the same as when it happens in any other process. One thing connecting to the other as the work advances. I understand it once it happens. One of the characteristics of my process is that I often work for symbolic union. When there is something that moves me, I give it space and gradually it grows into a new connection. I know that when I am on track everything that is happening takes a different temporal quality, all is present and linear notion of time is diluted. Feeling, this is the word, feeling, knows more than reason.
8. What is your own personal relationship with food?
I'm sensitive to it. When I relate with it, it talks about me and my internal state.
CATALÀ
Tema 2: El menjar
1. Quin és el teu menjar favorit de Singapur? Per què?
El Steamed Eggplant with Soba Sauce, el Breaded Seafood with Black Sesame and Honey Sauce i totes les combinacions possibles de Seafood with Mushrooms. Són favorits perquè el seu gust em provoca un gran plaer i alhora em costa poc de pair-los.
2. Quins aliments de Singapur no li agraden: Per què?
Les úniques coses que he evitat són els ous i el menjar picant. Els ous durs cuinats de diferents formes. Trobo que són preciosos de veure, però no em ve molt de gust menjar-me’ls. Pel que fa al menjar picant, senzillament, el meu estómac no ho tolera, però les espècies en si, les recolliria en els meus passeigs.
3. A "TAK PAO", actues a Tanglin Halt Market i al Food Center. Per què vas triar aquests espais?
He captat que Singapur és un lloc on a través del menjar les cultures s’uneixen. Hi ha el lloc de menjar xinès, el lloc de menjar indi i el lloc de menjar malai en un mateix centre. Es diferencien a través de les riqueses que els identifiquen i alhora és un lloc on tots formen una unitat. En essència el menjar que s’ofereix és el mateix, però un cop cuinat, t’explica una història. Cada vegada que menges un plat, reps aquesta història. I la història ens condueix cap a la identitat.
Les persones, com la matèria primera dels plats, en essència som iguals, i és l’experiència la que ens dóna una identitat, la que ens construeix la casa per dins, el nostre món intern, la nostra riquesa.
Si prens un plat que t’ofereixen, estàs obrint-te a qui te’l cuina i tota aquella cultura que representa. L’altre és algú a qui t’obres, deixes que entri en tu, hi ha acceptació en comptes de negació. La comunitat de Queenstown es vertebra també a través de tot allò que genera l’abundància del menjar.
El menjar en si no s’imposa, s’ofereix. Llavors hi ha com les persones es relacionen amb ell, però a Tanglin Halt he observat que la relació que s’estableix amb ell és alquímic en els seus aspectes.
Vaig escollir la forma circular perquè és la forma del plat, continent de menjar, i és la forma en què les persones que es reuneixen i es disposen d’aquesta manera en l’espai es troben en una relació d’iguals. I què és la comunitat sinó una relació entre iguals?
Quan mengem, som. Veient a la gent menjar a Tanglin Halt, vaig recollir aquesta reflexió. Quan les persones mengem, som, senzillament, no hi ha lloc per teoritzar sobre el menjar i entrar en dissidències, en tot cas, l’acció de menjar es comparteix. Perquè en el ser, sempre ens donem a l’altre.
Vaig escollir Tak Pao, perquè fa referència a emportar-te el menjar i perquè la bellesa que desprèn Tanglin Halt en aquest sentit és quelcom que vull portar a casa, que em vull endur amb mi i fer-ho conèixer després d’haver paït i integrat.
Una bona manera de conèixer Singapur és a través del gust.
4. Com la gent a Tanglin Halt Market reacciona a les teves accions?
Va ser curiosa.
5. Com et vas sentir en l’acció del mercat?
Estranya, ja que l’espai extern i l’estat corporal són diferents aquí que allà d’on vinc. Estava en plena adaptació al medi. Investigant, temptejant, experimentant, mesurant-me.
6. Què va trobar interessant sobre el disseny d'alguns espais que va filmar en els seus vídeos?
Em vaig guiar molt per intuïció, i en molts casos vaig escollir llocs on pogués preservar la meva intimitat, depenia molt de com em sentia en el moment i de l’objectiu més o menys clar que tenia sobre el que volia reflectir en el treball.
7. Quin va ser el seu procés creatiu com ara en la creació de "TAK PAO”?
El procés va ser el mateix que esdevé quan entro en qualsevol altre procés. Una cosa va lligant amb l’altre a mesura que avanço en el treball. Ho comprenc, un cop ja ha esdevingut. Una de les característiques del meu treball és que treballo tot sovint per unió simbòlica. Hi ha quelcom que em mou, li dono espai i a poc a poc allò que em mou m’obre a una nova connexió. Sé que vaig per bon camí quan tot el que va esdevenint pren una qualitat temporal distinta, tot es fa present i la noció lineal del temps es dilueix. Sentir, aquesta és la paraula, sentir, més que saber per raó.
8. Quina és la seva relació personal amb el menjar?
Sóc sensible a ell. Quan m’hi relaciono, em parla sobre mi i el meu estat intern.
