Fot calor i ja no reconec si se m'encasta a la pell o bé es tracta del volcà que entre l'udol geològic i el vòmit mineral em dry per dins. Estic resseca i no hi ha 'econ' a dins l'habitació. I jo tot el dia en roba interior vaig embrutint-me d'idees i empassant percepcions. Seria possible respondre'us amb el cos? Existeix alguna espècie d'artefacte que permeti imprimir sobre el paper el que el cos no pot contenir més? I no estic referint-me a fer-ho amb precisió corporal acordada. Perquè amb tantes translacions, traduccions, transferències ja no toco ni quarts ni hores. S'esfuma la intel·ligència, si és que va existir alguna vegada.
*Existeixen els arquitectes, grans, si, però perquè els seus edificis puguin veure's enmig de la nit, quan la casa, potser, és més de menester, cal un munt d'electricistes i bombetes. Es pot estar plena i sentir-se buida? Sí, és possible, si una pot cruspir calories buides, d'aquestes sweets que enlluernen, de les que permeten parlar per parlar i no permeten les carreres de fons de qualsevol artesà.*
Llavors, després de tot això, after, no before, no abans, després... apareixen les preguntes: Podràs sostenir tot el que ets, sense saber del tot? Podràs seguir, sense saber a on vas? T'estaràs fent les preguntes adequades per ser més a prop de casa? Arribarà el dia en què despertaràs als seus dies i dormiràs al llarg de les seves nits? O la consciència, capgirada, seguirà fent trontollar la semiòtica? ¿Será ésta la noche oscura del alma? O serà que flors exuberants, grans i tropicals es corren sobre la teva mirada?
El meu marc, de moment, no està regit pel principi de claredat estètica. I, a hores d'ara, dubto que vulgui formar part de cap secta.
ACCIÓ (La noia es dutxa)
ACCIÓ (La noia es dutxa)